Durant el confinament del COVID-19

Ja feia moltes setmanes que tenia ganes d’escriure un nou article pel meu bloc i no trobava el moment ni tenia suficient inspiració per fer-ho. Començava un article i després el deixava etc. i així anaven passant els dies.

Ara, amb el confinament des del dissabte 14 de març, trobo la tranquil.litat mental i el temps per escriure algunes línies.

Des del principi, hem passat per moltes etapes, jo diria per molts estats d’ànims. Primer són 15 dies que hem d’estat confinats a casa, organitzem les tasques domèstiques, els treballs i llavors ens ho agafem com a mig vacances forçades. Comencem a fer cursos online, classes en directe, ens imprimim una rutina per fer exercicis físics i de fet ens agrada. Estem tenint molta activitat i encara ens perdura una mica l’estrès.

La 2na setmana, ens alegrem perquè podem formar part d’una iniciativa solidària, que és cosir mascaretes per distribuir a les cases de Saus Camallera i Llampaies i també als hospitals i centres de gent gran. Aquest acta de generositat ens omple d’alegria.

Amb la 3ra setmana comencen les preocupacions, les factures de final de mes que arriben, la hipoteca, els ERTO’s … ens arriben des de totes les parts informació massa intenses a vegades, molt dramàtiques també per una altra banda, en el nostre entorn comença a haver-hi gent infectada, ens assabentem de defuncions, d’enterrament íntim, sense dol i amb confinament. I el nostre estat d’ànim n’està ressentit. Estem vivint una situació dramàtica.

No obstant, intento ser optimista i és ben cert que després de tota tempesta arriba la calma i d’aquesta situació en sortirem més forts, més units, més generosos, i segurament amb un aprenentatge superior i una filosofia de la vida diferent. Intento no pensar gaire en el futur llunyà, més aviat penso en el dia a dia. No hi ha necessitat de patir més del compte.

Crec que aprendrem a veure l’altre amb altres ulls, tindrem més empatia, haurem après de nou a tenir sentit comú, ja que amb la tecnologia i la seva manera d’ensenyar-nos tot i de fer-ho tot per nosaltres, ja no pensem tant i hem oblidat una mica aquesta “consciència del sentir” o “«bon judici de la gent mentalment sana, madura i raonable”. Hem conegut als nostres veïns que es preocupen de cantar des del seu balcó, hem vist que els de l’edifici de davant nostre estan aplaudint igual que nosaltres per agrair els sanitaris que estan fent una feina meravellosa, s’estan fent classes de ball al balcó. No deixem d’agrair totes les persones que ens ajuden en el dia a dia, els que es preocupen que tinguem tots els serveis, tant a l’administració com al privat. Veiem com quan les persones estem en “pausa”, ens surt la bondat que tenim a dins nostre. Com per exemple també el festival de concerts des de les cases dels artistes. És un moment per a la responsabilitat individual, per a la reflexió. I espero de tot cor que aquest gran moviment sobrevisqui.

Amb les setmanes següents, fem coses a casa que havíem oblidat, com per exemple mirar els àlbums de fotos, mirar els DVD’s amb vídeos de família, l’estona dels àpats és més llarga i xerrem més. Jo sóc molt feliç de poder estar cada dia, les 24hores amb els meus fills (ells possiblement no pensen el mateix jejeje). Ballem tots junts, estem fent molts cursos online/debats en directe, tant xerrades, com tallers. Estem descobrint una nova manera de comunicar-nos i formar-nos de cara a un futur proper. Això és el que hem de recordar. I de fet és molt pràctic, ens estalviem els viatges amunt i avall. Això sí estem més sols. Seguim cada dia amb el manteniment de la finca i la fem d’una manera més tranquil.la i més conscient. La gaudim d’una altra manera. Fem les coses amb mindfulness.

Després d’un webinar amb alguns professionals del sector turístic “L’impacte del COVID-19 a les perspectives de l’allotjament turístic de les comarques Gironines”, em quedo amb alguns consells com per exemple que aquesta situació serà el principi de l’Era de l’Ètica, farem un turisme més responsable, més sostenible, hi haurà una necessitat de relacions interpersonals, de parlar, de contacte amb la família, més recuperarem el nostre costat més humà i serà un canvi de la Humanitat. I si és així, me n’alegro !

Com molts de vosaltres ja sabeu, fa tot just 7 anys vam decidir engegar un nou projecte de vida … deixar la ciutat per viure al camp. Deixar una feina que m’apassionava, on portava més de 20 anys, on hi tenia companys meravellosos. Sabeu per què ? primer perquè el meu somni era conèixer més gent encantadora, estar en contacte amb persones a qui els agradés el camp i la natura, amb persones respectuoses, que sabessin gaudir del nostre patrimoni cultural, amb persones agraïdes amb la vida.

Aquest canvi de vida es feia reforçat perquè viure a la ciutat era massa estressant i esgotador, hi ha havia una gran falta de civisme i de solidaritat, molt egoisme. Necessitava tornar als orígens, a l’essència rural i redescobrir les petites coses que ens fan feliços quan es disposa de temps. Ho he aconseguit i em dóna molta alegria.

Aquests dies, tot i tenir la immensa sort de viure a Can Gat Vell, us trobem molt a faltar. Vam decidir venir a viure aquí per a crear un entorn molt especial amb l’objectiu de fer feliços als nostres clients. Sense vosaltres, Can Gat Vell no té sentit.

Sense les “nostres” famílies, sense els grups d’amics o trobades familiars, sense els nens que juguen per aquí i que donen de menjar als nostres animals, no som ningú.

Aquí, a Llampaies, gaudim amb un turisme sostenible i responsable, l’aire és pur, hi ha poca gent, sentim els ocells, veiem com treballen les formigues, gaudim amb les gallines i conills, admirem la força de la natura, les plantes i les flors. Els colors del Cel de l’Empordà. Les postes de sol, la lluna, els estels … és una gran meravella. Gaudim del Silenci.

Ja tenim data per obrir de nou les nostres cases, el dilluns 11 de maig. Estem molt il.lusionats, ens aixequem amb més energia i força. Treballem de valents amb el protocol de seguretat, per donar confiança als nostres hostes. Estem canviant moltes coses en l’organització, des de l’arribada de les famílies, la neteja etc. el que em sap més greu ara mateix serà que no podré donar la mà per saludar a aquestes persones encantadores que ens visiten. No ens podrem fer petons, no podré apropar-me als nens per jugar amb ells i per ensenyar-los els nostres animalons. Hi ha moltes coses que haurem de deixar de fer, però esperem que sigui provisional i que de nou puguem abraçar-nos de cop.

Aquests dies de confinament, després de 2 mesos a casa, ens han fet valorar encara més la gran riquesa i sort que tenim: Salut, els nostres dos Fills i Vosaltres !